Aquesta cinquena jornada
ens la plantejàvem més o menys senzilla i la realitat ens ha xocat a la
cara. Ens hem trobat un rival que fins el moment havia perdut tots els
partits però sempre els havia competit i que estava disposat a mossegar
per emportar-se la primera victòria.
El partit es veu des del primer moment
molt igualat, amb intercanvis de cistelles per part dels dos equips.
Ells defensen molt tancats i ens costa penetrar a cistella, el que fa
que perdrem moltes boles i arribem a llençar poc. Per la seva part ells
no acaben de ficar i, tot i el marcador, al final del quart el partit
està en taules. Malgrat això, són ells els que marquen el ritme. A
nosaltres ens costa defensar bé i no podem sortir a la contra,
impedint-nos gaudir del bàsquet com ens agrada.
El segon període es encara pitjor i
comença amb un 7-0 en 3 minuts que ens posa 8 per sota al marcador. Cal
un temps mort per redreçar-nos. Des de llavors i fins el final de
període el resultat és de 7-9. Durant aquest minuts continuem perdent
moltes boles, fins a 15 a la mitja part, i, a més, hem deixat de dominar
el rebot. Això fa que en aquest quart pràcticament ni tirem a cistella.
Les sensacions no són còmodes, no acabem de adaptar-nos al ritme i
sembla que res no entra. Anem millor al vestuari i reflexionem. Acaba el
segon quart i l’electrònic marca 20-26.
A la mitja part parlem del que cal.
Volem dominar el ritme de partit, tornar a recuperar el domini interior i
deixar de perdre boles tontes. El tercer quart comença amb un 0-4 a
favor que ens posa a 4 punts, però que immediatament és contrarestat amb
un 10-1 que ens deixa a 11 punts al minut 6. Malgrat això, el partit
començava a ser nostre. Estàvem corrent i jugant amb ritme, estàvem
amenaçant com calía i tornàvem a tenir aquest descaro que ens
caracteritza. L’únic problema era que, una vegada i un altre la bola es
sortia del aro impedint-nos reflectir al marcador el bon joc que estàvem
començant a dur a terme. Estàvem a 11 punts, si, però quedava molt
partit i podíem canviar les tornes. Aquí m’enorgulleixo dels nois al dir
que no van caler temps morts ni canvis per que els mateixos jugadors
que havien rebut el parcial fossin capaços de mantenir el cap seré,
continuar treballant i començar la remuntada. En els últims minuts fem
un 8-14 amb triple final inclòs que ens tornen a ficar al partit. Toc,
toc, ja estem aquí de nou i els 5 punts de diferència no són res.
L’últim període és la clara imatge que
si el treball és bo i constant els resultats arriben. El quart final
comença amb dos triples rivals que ens tornen a allunyar, però nosaltres
a lo nostre. Tornem a defensar fort, millorem la pèrdua de boles i
correm com volem. A més, aprofitem les avantatges físiques del nostre
equip sota els taulells per anar fent el nostre treball. Així, al minut ,
amb els seus dos triples, el parcial era de 6-11, deixant el marcador
50 iguals. Temps mort. El partit torna a començar i nosaltres portem de
nou la batuta, tenim al rival contra les cordes però sabem que es
resistirà. Apostem per un quintet alt per exagerar encara més les
nostres avantatges i aconseguim tancar el partit amb un parcial de 4-9
que ens posa per davant al marcador per primera vegada al partit.
D’aquest 40 minuts ens quedem amb dues
versions: no podem despertar tant tard, a la espera de veure que farà el
rival, hem d’imposar el nostre joc des del minut 0. Per altra part, em
tingut el seny de fer el que calia en els moments complicats i aquesta
unió s’ha vist reflectida al resultat final.
La setmana que ve competim contra La
Garriga, el líder invicte i, de moment, el millor equip que ens hem
trobat. Aquesta setmana treballarem dur i constant per arribar dissabte
amb les piles posades i amb la màxima energia. Objectiu: enderrocar al
rei.
| 
No hay comentarios:
Publicar un comentario